dilluns, 11 de gener del 2010

Després de molt pensar...


Hem entrat de ple al món de la literatura infantil en aquests mesos, però realment encara ens queda molt per aprofundir. Una de les coses més interessants són els esquemes d'anàlisi que han realitzat gent com a Proop on es descobreixen totes les trames dels contes. És a dir tots els contes que són escrits es basen en una mateixa estructura, conflictes, etc. El que fa diferent i subtil un conte d'un altre és com l'autor l'escriu, com empra els seus recursos literaris, imaginació, etc. La imaginació és un gran element dins la literatura infantil ja que és allò que els nens busquen mentre llegeixen, endinsant-se en un món diferent i fantàstic encara que relacionat amb la realitat. Dic els nens, però els adults també desitgem moltes novel·les amb o sense imaginació per poder-nos evadir-nos dels nostres problemes i gaudir d'un temps que està marcat pel autor d'aquell llibre que ha creat uns personatges, espai i temps. 
Hem tractat diversos autors com Andersen, Perrault i el Germans Grimm. Els anteriors són coneguts mundialment, però fins ara no coneixíem quins contes corresponien a cada autor i d'on provenien i quina havia estat la seva història. Un gran descobriment ha estat conèixer els contes de Beatrix Potter ja que no tenia constància d'haver llegit cap conte ni haver escoltat mai el seu nom. 
I una i de les grans coses que hem après, almenys jo, és la gran quantitat d'editorials originals per a nens i sobretot dels nous il·lustradors de contes que hi ha avui en dia. Els nens poden gaudir d'una gran diversificació de contes de totes menes en contra del que jo havia conegut fins que he arribat a la universitat. Un munt d’il·lustracions que podrien emmarcar-se i formar part de la decoració d'una habitació ja que realment són obres d'art. Igual que els contes que amaguen contes molt bonics i pocs sentits com el "A que sabe la luna?" de la editorial Kalandraka on hi trobem un conte popular Africà. 

La biblioteca personal. Ha estat també una gran experiència de buscar llibres adients per a nens i nenes. Passejar-se per mil i una biblioteques, en realitat quatre diferents, però totes plenes de llibres per descobrir. Llibres amuntegats, desordenats perquè estan sempre a l’abast dels nens. Veure fantàstiques il·lustracions, haver de triar llibres que tots eren meravellosos, però ho teníem de fer ja que sinó seria una biblioteca tan gran com la antiga d'Alexandria.  

Gràcies a la assignatura una de les coses més fabuloses que he realitzat ha estat contar un conte davant més d'una dotzena de nens i veure les seves cares espectants i fascinants. És una experiència única. Igual que els nervis que es passen davant aquests i també a l'aula explicant-lo. 

I per últim una altra cosa que he après ha estat utilitzar un blog com a portafoli, descobrint noves opcions alhora de treballar. 

Espero arribar al proper curs per poder descobrir una mica més de literatura infantil ja que ara els professors ens han guiat fins arribar aquí, però encara queda molt per arribar a conèixer-la. Tota una vida ja que dia a dia es publiquen llibres, articles, pel·lícules sobre contes. I tal com diu el Punset dia a dia aprenem noves coses fins arribar a un punt màxim a la vellesa. 

diumenge, 10 de gener del 2010

Hola!

 Sóc la Sara, estudiant de magisteri infantil, i vaig utilitzar aquest powerpoint la primera setmana a classe per donar-me conèixer una mica més a les meves noves companyes i company i a la professora.




Diccionari



Aquí teniu un petit diccionari que he anat aprenent dia a dia durant el transcurs de l'assignatura. No cal dir que això s'hauria de continuar fent diariament per ampliar el nostre diccionari personal i utilitzar-ho com a recurs a l'hora de parlar.





 


Lapislàtzil: gama decorativa blava molt apreciada al món de la joieria. 


Corró: eina que s’utilitza per aplanar masses.


Anomia: situació en la que un no sap que fer. Paraula adoptada per Durkel.


Fura: animal que en castellà es conegut com a “hurón”



Cárter: peça del motor d’un cotxe que s’encarrega de recollir l’oli utilitzat.



Inui: amos de la terra.

Esquimal: menjadors de carn.

Viàtic: sagrament de  l‘eucaristia que es dóna als cristians abans de morir.

Llambrot: sinònim de llavis.

Loquaç: persona molt xerraire.

Freixura: adjectiu que  té un significat d’estima envers algú.

Repeló: pell que resta al costat de la ungla.

Furtar: Robar sense violència.

Summer-hill: escola creada per Neill al 1921.

Cejilla: tipus d’acord de guitarra.

Tustar: colpejar.

Luxació: desplaçament d’una articulació.

Zafarse: lliurar-se de quelcom o de algú.

Rude: sense cuidar.

Xanxa: cosa dita en broma.

Ni-ni : nova expressió per descriure al jovent que no estudia ni treballa.

Mansalva: cosa feta sense compte i en molta quantitat.

Chambuli: tribu africana de Nova Guinea.

Malastruc: desgràcia.

Volatilitat: que es canvia molt fàcilment.

Coda: part final d’una composició musical.

Gerd: frambuesa.

Bèndings: tècnica de la mà esquerra per tocar la guitarra.

Sociometria: tècnica per mesurar les relacions.

Vetusta: molt antic.

Acre: ciutat antiga que es trobava a la zona de ciutats santes.

Almidonados: anar vestit molt curosament.

Griñones: toca que utilitzen les monges.

Haizea: vent en euskera.

Kamel: cadira de camell.

Filarmonia: passió per la música.

Valoc: vent del sud.

Hipatia: primera filosofa que es coneix de la història.

Sah: títol otorgat als soberans d’Iran.

Algaradas: desordre.

Vehemente: amb calor i força.

Hacinarse: gent atapeïda en un lloc.

Foyer: sala on es reuneixen actors o públic als entreactes.

Pujols: elevacions del terreny.

Naive: ingenu.

Èuscar: paraula provinent de la llengua euskera.

Jàsseres: bigues molt grosses.


Cabriolé: cotxe de cavalls.

Dismetria: costats que són desiguals.

Manyà: persona que fa claus, panys, etc.









divendres, 8 de gener del 2010

El Gat amb Botes


Comentari del conte de Perrault a partir d'un article de Carmen Martín Gaite.




La realitat supera la ficció i això ho sap Carmen Martín Gaite. Els nens troben més importància als contes on el protagonista es val per sí mateix i no de la mà de la màgia com les fades i encanteris.



El Gat amb Botes explica com un gat que ha sigut heretat al tercer germà ajuda al seu amo a convertir-se en ric. És un propòsit que vol aconseguir i ho fa finalment amb la seva astúcia i les seves “potes”. Això, ens remunta a l'esmentat anteriorment que els nens tenen més idolatració a aquests personatges “no fantàstics” perquè es veuen més identificats en ells. No sempre es d'aquesta manera ja que molts nens prefereixen contes on la màgia envolta tot el seu món imaginari, perquè ells poden deixar volar tot el seu pensament.



Aquest conte de Perrault té unes petites coses que el fa especial. Un gat que només caçava ratolins per menjar, vol demostrar que pot fer més coses i arribar a viure en un castell i només caçar per divertiment. Enganya al rei amb la seva ment i a poc a poc i sense arribar a utilitzar la màgia directament perquè ell mateix es proporciona l'ajuda. Només hi ha màgia quan es troba al veritable amo del castell, un ogre tocat en el seu orgull que demostra que és capaç de transformar-se sense tenir en compte que convertint-se en ratolí i el gat el caçarà.



A més a més aquesta història de Perrault dóna la moralina als nens que un pot aconseguir el que vulgui amb el seu esforç i astúcia tal com fa el gat per ajudar al seu amo que no havia obtingut la millor herència: només un gat. Perquè lo bo és què fas amb allò que reps, treballar les coses per aconseguir les coses i no esperar a que tot caigui del cel.


Autores: Núria Prades i Sara Triviño






dijous, 7 de gener del 2010

Ampliació de la biblioteca

“Voces en el parque"


Autora del text i il·lustracions: Anthony Browne



Traductor del text: Carmen Esteva


Editorial: Fondo de cultura económica


Col·leció: Los especiales de A la orilla del viento



Any de publicació:1999

ISBN: 968-16-6019-6.

Resum :

Es tracta d’un llibre on la història es contada des de el punt de vista dels seus personatges: una dona rica, un home sense treball i els seus respesctius fills. Carlos i Mancha, els seus fills juguen junts com els seus propis gossos. Es u n conte molt bonic perquè descobrim diferents vides i els seus personatges es van coneixent.


Opinió personal:

Es tracta d’un gran conte il·lustrat que no necessita recórrer a les paraules per transmetre la història ja que ho fan els dibuixos.


Les il·lustracions del conte els trobem com si fossin quadres que recorden als de Magritte . Dibuxios amb colors molt estridents i clars, també molt onírics que creen un ambient idoni per a que el nen imagini i somii.







“Un día de lluvia en el zoo”

 

Autora del text i il·lustracions: Isabel Pin

Traductor del text: Lorenzo Rodríguez López


Editorial: Lóguez

Any de publicació: 2007

ISBN: 978-84-96646-08-4

 

Resum :

Es tracta de la història d’una nena que va amb el seu pare al zoo i un cop arriba per sorpresa es posa a ploure. La nena comença a buscar els animals que s’han refugiat de la pluja a la casa de cadascú. Ana es la encarregada d’anar descobrint on viu cada animal per veure’ls.

Opinió personal:

Es tracta d’un gran conte il·lustrat que no necessita recórrer a les paraules per transmetre la història ja que ho fan els dibuixos.


Les il·lustracions del conte els trobem com si fossin quadres que recorden als de Magritte . Dibuxios amb colors molt estridents i clars, també molt onírics que creen un ambient idoni per a que el nen imagini i somii.


Editorials




Editorials




KALANDRAKA

 



L’any 1998 neix a Galicia la editorial Kalandraka justament el día internacional de llibre infantil. Kalandraka creu en els llibres il·lustrats, donant a conèixer llibres diferents als lectors. Adaptacions de contes tradicionals, clàsics i noves obres que donaven pas a nous il·lustradors i escriptors.


 


KÓKINOS





La Editorial Kókinos està espcialitzada en llibres infantils. La seva pàgina web ens permet veure les portades de tots els contes. 








OQO


OQO és una editorial que trobem a Pontevedra( Galicia). És un espai de creació on conviuen propostes innovadores que conviden a somiar, a reflexionar i a degustar imatges, músiques, veus i paraules.OQO és un lloc de trobada d’històries on diferents sensibilitats plàstiques i literàries ens proposen formes noves de mirar i de mirar-nos. Ofereix a cada obra un camí d’anada i tornada, un viatge únic i diferent, on conviuen maneres d’escoltar, de sorprendre, de jugar; móns por descobrir i inventar…



LUMEN



Fundat el 1960 a Barcelona, sempre s'ha distingit per buscar autors i obres que tinguin força suficient per convertir-se en clàssics, i per la voluntat de rescatar de l'oblit el millor de la literatura de tots els temps.


FCE


És una institució editorial de l'Estat Mexicà, que edita, produeix, comercialitza i promou obres de la cultura nacional, iberoamericana i universal, a través de xarxes de distribució pròpies i alienes, dins i fora de les nostres fronteres.

Les nostres accions s'orienten a la creació, transmissió i discussió de valors i idees, així com a la formació de lectors, estudiants i professionals.





LÓGUEZ


 El nom de l'editorial va ser conseqüència del frustrat intent per posar-li altres, que ja estaven legalment registrats, de manera que el de "Lóguez" va néixer una mica atípicament i més quan havia de senyalitzar una línia d'edició allunyada de la caduca i nyonya literatura infantil i juvenil dominant llavors a l'Espanya postfranquista.Opinàvem que havia de renovar profundament els continguts i l'estètica del llibre adreçat als més joves.
Des d'aleshores, 1977, hem intentat mantenir el nostre respecte pel lector, aplicant un únic principi en la selecció dels llibres editats: El rigor de la qualitat, unit a la necessitat d'aportar "alguna cosa nova".



PARRAMÓN

Parramón Ediciones, SA, es va fundar el 1959, inicialment com a centre d'ensenyament per correspondència. Entre els diferents cursos que s'impartien en aquest centre, el que més èxit va arribar va ser el de dibuix i pintura, en el qual van arribar a inscriure's i cursar estudis uns 8.000 alumnes a Espanya.



BEASCOA





Editorial que treballa amb edició de contes infantils, exportació de tarjetees, postals, etc.







GALERA



La Galera va ser fundada el 1963 a Barcelona. Al llarg de la dècada dels seixanta, La Galera va donar a conèixer un bon nombre d'autors, com Sebastià Sorribas, Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Emili Teixidor o Gabriel Janer Manila, i acompanyava els seus llibres amb il·lustracions de Pilarín Bayés, Fina Rifà, Maria Rius o Carme Solé; autors i il·lustradors considerats, avui, autèntics clàssics de la literatura infantil i juvenil.


DESTINO




Editorial creada al 1942 per on han publicat els escriptors més famosos de tot el segle XX. El vigent projecte editorial de Destinació persegueix unir el prestigi d'un fons editorial de reconeguda qualitat amb el descobriment de nous autors. Una aposta renovada que es plasma en les diferents col.leccions o autors. Destino InfantilJuvenil, un segell editorial que converteix l'aventura de llegir en la seva raó de ser.
Amb la ferma convicció que la lectura és una alternativa d'oci-plaent i formativa-a parts iguals, Destino ha consolidat un fons editorial amb més de 400 referències vives al voltant d'una sèrie de col leccions
que s'ajusten a les diferents franges d'edat



SERRES




És tracta d’un segell de la editorial RBA. Aquest està dedicat a llibres d’art i altres temàtiques pels més petits. Abans pertanyia a la editorial Molino , però al 2005 va ser adquirida per RBA.

Autors que tenen un paper dins la literatura infantil


CONTES
AUTORS

TRADUCTORS
IL·LUSTRADORS
Germans Grimm.
Carles Riba.

Albert Jané
Arthur Rackham

Joma
Hans Christian Andersen
Josep Carner i Marià Manent
Arthur Rackham
Charles Perrault


Beatrix Potter

Beatrix Potter
Eugenio Montejo
Eduardo Polo
Arnal Ballester
Janet i Allan Ahlberg


Jeune sse


Iela Marí

Iela Marí
Saki

Alba Marina Rivera
Jean de Brunhoff

Jean de Brunhoff












TREBALLS SOBRE LA LITERATURA INFANTIL

Gemma Lluch.
Ana Pelegrín
Elena Fortún
G.Mistral
Irene Puig.
Janet i Allan Ahlberg